Competència, control i coneixement expert
Els dies 27, 28 i 29 d’octubre de 2011, se celebrarà a València un col·loqui internacional, organitzat conjuntament pel Laboratoire de Médiévistique de l’Université Paris I-Sorbonne, la Universitat de Toulouse, la Casa de Velázquez, el Instituto de Historia del CSIC i la Universitat de València, sobre Coneixement expert i valor de les coses,el segon d’una sèrie de tres, que en aquest cas se centrarà en el Peritatge tècnic i econòmici, molt particularment, en la figura i les competències dels experts.
Un dels problemes més importants que pretén abordar el projecte està relacionat amb les competències. Els experts són, d’entrada, persones que dominen un saber pràctic o teòric. En un obra, l’arquitecte es troba en una posició permanent de coneixement expert, però no en una situació jurídica d’expert. Ha de prendre eleccions justificades pel seu coneixement de l’ofici, però de cap manera no ha de donar la seua opinió sobre el que fa ell mateix. En aquest cas, es recorre a un pràctic exterior, com en el cas de la catedral de Milà, on el treball dels arquitectes locals és examinat (i criticat ferotgement) al començament del segle XV per un arquitecte francès. Igualment, els jurats en els obradors o les botigues dels teixidors practiquen un control necessari de la qualitat del producte. Tenen un saber fer i un coneixement precís dels possibles fraus, de vegades descrits en les ordenances. La seua designació per una instància jurídica (l’ofici) en fa un expert susceptible d’informar el jutge penal que pronuncia les multes en cas de frau. El saber no té a veure només amb les pràctiques laborals sinó també amb els valors i les seues equivalències: un canvista domina un saber especialitzat indispensable en el marc de certes operacions, per exemple, si cal verificar la qualitat d’una encunyació monetària.
La identitat i les trajectòries de personatges que les necessitats del procés judicial posen en situació d’estimar qualitats o d’arbitrar sobre valors forma part del qüestionament. Igualment, cal interrogar la manera com es reconeix la competència particular que justifica la posició de l’expert: es tracta d’una designació pel poder públic? Es tracta, per contra, de l’anomenada d’un individu el que fa que el seu èxit particular o la seua posició en una comunitat el designe per a exercir aquesta funció? L’aliança del procediment i de la competència ha de permetre delimitar millor la figura de l’expert.
El coneixement expert és un esdeveniment, públic o no, que intervé en certs moments de la cadena processal: no és permanent. Permet excloure certs productes de la seua distribució en el mercat. Porta també a pronunciar sentències contra eventuals defraudadors o mestres simplement negligents.
En aquest col·loqui, ens interessarem per la descripció d’aquesta seqüència, per la manera com es construeix la confiança en l’expert i com es restableix o s’estableix la confiança entre les parts.
Es preveu la participació en el col·loqui d’una cinquantena d’investigadors de diverses universitats i centres d’investigació espanyols i francesos, que analitzaran la figura dels experts en l’Edat Mitjana, la seua formació i les seues competències tècniques, en un col·loqui estructurat al voltant de cinc grans blocs:
- Mesurar el valor de la terra.
- Els grans i la seua transformació.
- Activitats tècniques i artesanals.
- Activitats comercials.
- Crèdit, patrimoni i servei públic.
En les pàgines següents trobareu el programa del col·loqui, els resums de les intervencions, enllaços a les pàgines personals dels participants o a alguns dels seus articles, enllaços també a treballs sobre els temes del col·loqui i una bibliografia progressivament ampliada amb noves aportacions. Voldríem que aquesta pàgina web, a més d’aju¬dar a la preparació del col•loqui, no s’esgotés amb ell, sinó que el prolongués més enllà de la seua celebració, amb els textos definitius de les intervencions i els pdf de les actes publicades.
